Avui dia ens es habitual a la societat occidental el fer servir aparells electrònics per esbrinar com arribar a un lloc. Aquests aparells, als que anomenem GPS (Global Positioning System o Sistema de Posicionament Global), porten un receptor que capta el senyal d’una constel·lació de 24 o més satèl·lits que es renoven periòdicament. Com ho feien abans les persones per orientar-se? Es clar que durant el dia es podien guiar per referències visuals, però.. i a la nit? i al desert? i al mar? Doncs també feien servir ajudes que venien del cel: mitjançant els estels…
El primer concepte que introduirem es el de la esfera celeste. Aquesta es una construcció mental que fabrica el nostre cervell al mirar al cel. Si ens orientem mirant al Nord, a la nostra dreta tindrem l’Est, a l’esquerra l’Oest i el Sud es trobarà a la nostre esquena (ens referirem tota l’estona a l’hemisferi nord). El Pol Nord Celeste es aquell al que apunta l’eix de rotació de la Terra. Si féssim una gravació apuntant a aquest Pol Nord Celeste, veuríem com totes els estels girant al voltant d’ell (veure fotografia) La projecció d’aquest punt de l’Esfera Celeste sobre l’horitzó ens marcarà el nostre Nord geogràfic.
On trobar el Pol Nord?
Com podem localitzar el Pol Nord Celeste (PNC)? Doncs avui dia està marcat per l’estrella anomenada Polaris, popularment coneguda com l’Estrella Polar. Degut a que aquest estel no es gaire lluminós (magnitud 2.0), i que la contaminació lumínica afebleix mes la seva brillantor, haurem de fer servir algunes constel·lacions veïnes per localitzar-la. L’Estrella Polar es la punta de la cua de la constel·lació de l’Óssa Menor. A la nostre latitud (Barcelona), uns 42º aproximadament, es fàcilment recognoscible la seva germana gran, l’Óssa Major, també anomenada “El Carro”. Per localitzar l’estrella Polar també podem fer servir la constel·lació de Cassiopea, que, com l’Ossa Major, es circumpolar a la nostre latitud, es a dir, que la podem veure durant tota la nit tot l’any, Cassiopea. A Cassiopea la podem identificar fàcilment per que te forma de W o M, segons com ho vulguem interpretar.
Per trobar Polaris estendrem unes 4 vegades la distancia dels estels que conformen la part final de l’Óssa Major, Merak i Dubeh (fletxa vermella). També la podrem trobar si tracem una recta entre l’estel mig de la constel·lació de Cassiopea, Tish i l’estel Alioth de l’Óssa Major (fletxa groga). La projecció de Polaris sobre l’horitzó ens marcarà el Nord.
Posició del Pol Nord Celeste al llarg de la història
Però això no sempre ha sigut així. L’eix de rotació de la Terra te una inclinació respecte l’eix eclíptic de 23 graus i 26 minuts i gira com una baldufa, en sentit retrògrad (moviment de precisió), amb uns període de 25.780 anys. Això provoca que el Pol Nord Celeste canviï al llarg dels anys.
Hi ha estudis recents que confirmen que els egipcis van fer servir la alineació de estels de l’Óssa Major per alinear las piràmides. Això es pot comprovar en el següent vídeo:
Orientació mitjançant un estel qualsevol
Si per qüestions climatològiques o orogràfiques no poguéssim veure aquests estels, podem fer servir qualsevol estel per orientar-nos. Bàsicament es tracta de col·locar dos pals al terra i prendre un estel de referència. Un cop passats 30 minuts mirem cap a on s’ha desplaçat l’estel. El desplaçament indicarà el punt cardinal que estem enfocant. En funció de l’hemisferi, aquest serà un o altre. En el cas de l’hemisferi sud, si ho ha fet cap a l’esquerra, els pals apunten al Nord, si ho ha fet cap a la dreta, apunten al Sud, Si ho ha fet cap a dalt, apunten a l’Est, i si ho ha fet cap abaix, vol dir que apunten a l’Oest.
Enllaços d’interès
